Benvinguts a les NTICEDU:

Heu entrat en aquest espai que és el meu primer blog, per tant, vaig d'estrena!

Diuen que tot el que es fa amb il·lusió i esforç, per poca cosa que sigui, val per dos, i jo que sóc molt amant de les dites i els refranys, m'ho crec! Per això aquest rètol gran que diu "Perseverar. Per aprendre cal perseverar". Aquest és el meu desig per aquesta assignatura ja que sé que amb les TIC puc descobrir un món ple de possibilitats i avantatges on si cal, també hi pot cabre el refranyer.











dimecres, 12 de gener de 2011

MAPA CONCEPTUAL. PAC 2.3

INFORME PROJECTE FINAL. PAC 2.3 Com podem fer un blog del nostre taller de pastisseria?

1.    INTRODUCCIÓ


La finalitat d’aquest Projecte Final és la de presentar, descriure i avaluar el disseny d’una activitat d’ensenyament- aprenentatge que tingui per objectiu aconseguir un aprenentatge significatiu  en un grup de formació de 12 alumnes adults amb discapacitat mental, dins d’un context educatiu no formal,  i mitjançant la mediació de les TIC.  

Quan des de la consultoria d’aquesta assignatura se’ns demanava que el projecte havia de partir d’un problema significatiu, més o menys quotidià, que fora entenedor i motivador pels alumnes, que el poguessin entendre i alhora foren capaços de seguir un procés de resolució del problema, no vaig dubtar ni un moment en presentar la meva proposta. La creació d’un blog  del nostre taller de pastisseria.

El nostre taller de pastisseria té molt èxit tant pel grup de formació que hi participa cada setmana, com per a totes les persones que adquireixen els nostres productes. Es tracta d’una activitat que mica en mica ha anat tenint una projecció exterior més sòlida. Des de l’equip de coordinació d’aquesta taller, ja fa molt de temps que teníem al cap elaborar, mitjançant l’ajuda de les TIC, un material que ens permetés donar a conèixer la nostra activitat, el nostre obrador, els nostres aprenents  i els nostres productes.
Per això vam decidir que seria molt interessant fer un blog del nostre taller.  Volíem que aquest material fora elaborat bàsicament pels nostres usuaris i no només per les mestres. Volíem que ells hi participessin de forma activa i que la seva implicació esdevingués en un bon aprenentatge significatiu.

Aquest projecte no ha estat exempt  de dificultats, ja que tots els aprenents tenen una discapacitat mental, i alguns mostren poc coneixement de les NTIC, però l’idea de crear un blog els va motivar tant, que el procés de resolució del problema, tot i que no ha estat fàcil, ha estat més lleu gràcies a la paciència, la calma, la curiositat, la tenacitat i les ganes d’aprendre que han mostrat  tots els aprenents.

Des del primer moment, tots els  usuaris han fet palès el seu entusiasme per veure els resultats i sobretot perquè “ho vegin” els seus familiars i amics. Ha estat una proposta que els ha fet sentir importants, i per això les mestres hem  procurat donar-li molta prioritat. A més des de la direcció del centre també hi ha hagut  molt interès perquè aquest projecte es portés a terme.

Vull remarcar, que  tot i que pretenem que els alumnes sàpiguen i coneguin el concepte de blog virtual i les possibilitats que ofereix la xarxa per a portar-lo a terme,  nosaltres  hem treballat bàsicament amb els continguts procedimentals, atès que han permès als alumnes,  fer un vertader aprenentatge significatiu, finalitat primera d’aquest projecte.

Finalment, dir que gràcies a l’elaboració d’aquest blog, podem observar com les TIC esdevenen com a eina molt  atractiva i significativa que permet, a les persones amb discapacitat mental, engrescar-se davant d’un nou aprenentatge, superar-se davant els altres així com sentir-se a l’alçada dels altres.

Abans de tot, m’agradaria assenyalar que es tracta d’un grup on el nivell d’aprenentatge és força desigual. Pràcticament tots han assolit un nivell de lectura i escriptura però a ritmes molt diferents. Com que les habilitats cognitives de cadascú poden ser molt diferents, fa que el grup sigui molt compacte per a fer les tasques del taller de pastisseria, ja que tots es necessiten de tots ( un sol usuari té domini de la balança digital i pesa els ingredients, dos saben manipular l’ amassadora industrial, només quatre manipulen les receptes escrites de forma àgil, dos dominen l’aparell per a pelar i tallar pomes, una  ratlla llimones i taronges,...). Per això entre tots formen un bon equip i el resultat és bo. Podríem dir que dins de l’obrador es realitza un bon treball col·laboratiu, però també hem pogut constatar que aquest treball col·laboratiu també s’ha produït alhora de portar a terme aquest blog.

Per començar, cal dir que en tot moment els aprenents han estat molt atents a les explicacions inicials que vam donar les mestres, tot i saber que en alguns casos, el nivell de comprensió del que s’estava explicant, era baix i fins i tot per alguns un tant abstracte.

Hem hagut de fer moltes proves i repetir diferents passos moltes i moltes vegades per tal que mica en mica, tots els alumnes, els anessin interioritzant. Sovint els hem deixat que s’equivoquessin perquè consideràvem que era la millor manera d’aprendre, de veure el propis errors i així poder resoldre els problema.

En alguna ocasió de desànim per part dels alumnes (tasques difícils, bloqueig mental,...), hem hagut de donar un cop de mà per poder avançar , però sempre hem procurat fer-ho des del estímul positiu per poder superar els entrebancs. Quan el cop de mà no ha donat resultats ( que també ha passat), hem procurat no donar-li importància. Senzillament hem canviat l’estratègia a seguir amb l’alumne: si no pot aprendre una tasca, segur que en torbarem una altra  que la podrà fer, encara que sigui triar el color de fons de la plantilla o bé la lletra o bé donar la seva opinió sobre la tria de fotografies.
Segur que per aquest alumne el seu aprenentatge, malgrat ens sembli petit, ha estat per ell del tot satisfactori.

Finalment, tots han estat capaços d’entrar a la pàgina “blogger”, han sabut posar el correu electrònic i la contrasenya per entrar al blog amb o sense plantilla escrita, tots han après a escriure l’adreça del blog amb o sense plantilla escrita, altres ja han après a anar a “favoritos” o “marcadores” per accedir directament al blog, els més hàbils o amb més coneixement de la xarxa han après copiar i enganxar les receptes a “edita els missatges” i també han après a afegir un gadget d’imatge.

Pel que fa al disseny de plantilla que li volíem donar al  blog (estructura, color de la pàgina, de les lletres,...), ha estat un feina no tant complicada però sí lenta, ja que els gustos no coincidien i tothom volia dir la seva. Finalment es va arribar a un consens amb alguna que altre cara de resignació...

La feina ha estat molt lenta quan hem hagut d’escriure alguna recepta nova, ja que habitualment el nostre receptari conté quantitats molt grans per l’elaboració de pastissos (10-12 unitats, 6-8 masses de pizzes, 6 kls de magdalenes...), i per això hem hagut d’adaptar-les per l’ús domèstic.

Sens dubte però, la tasca més difícil ha estat i continua sent, la d’afegir un “gadget d’imatge” amb l’enllaç per a poder relacionar-la amb la seva recepta i la d’afegir  un “gadget de presentació de diapositives”. Aquesta continua sent una feina que ha necessitat molt de suport per part de les mestres i encara ara, podríem considerar que es tracta de les tasques més dirigides de tot el blog.

El primer document escrit figura amb data del 15 de novembre de 2010, i és que abans no van considerar que el podíem donar com a bo, vam haver de passar unes quantes sessions, per això anteriorment s’ha esmentat que vam necessitar més temps del previst  en el  disseny inicial de l’activitat.

Per aquesta activitat no hi ha prova ni notes. L’avaluació ha estat sempre de forma continuada. Hi ha qui ha obtingut molt bons resultats i d’altres menors, però per petit que sigui l’aprenentatge, nosaltres ja el valorem com a molt positiu. A final de curs, dins de l’informe que el mestre elabora pels pares, s’inclourà un apartat respecte a l’elaboració del blog ,. El que pretenem finalment, és que l’alumne aprengui,  reflexioni  i valori,  que les TIC ens poden oferir una dimensió diferent a la nostra activitat de pastisseria.

Per acabar aquest apartat, transcriurem la conversa que vam tenir la tarda del 21 de desembre, on cada usuari expressa la seva opinió sobre l’elaboració del blog del taller de pastisseria i que d’alguna manera representa una autoavaluació del seu procés d’aprenentatge. Ho transcriurem tal qual ells ho han expressat:

IRENE: Jo abans no sabia què era això d’un blog d’Internet, però ara ja sé més que el meu pare (es posa a riure...). És una mica difícil, sobretot al començament, però com que la Teresa i la Montse ens han ajudat una mica, ja no ha costat tant. A mi m’encanta la càmera digital i fer fotos del pastissos. M’agrada molt fer el pastís de formatge perquè el sé fer tota sola i de memòria. Hem posat moltes receptes i això es més fàcil. La Teresa diu que m’enviarà un correu electrònic a casa amb l’adreça del blog perquè aquestes vacances de Nadal me’l pugui mirar tant com vulgui.
ESTHER: M’ha agradat molt fer un blog del nostre taller però encara haig d’aprendre a fer moltes més coses. Després de les vacances de Nadal seguirem treballant tots els dimarts i en tinc moltes ganes. Ara sí que seré famosa!!! El meu cosí des de Mèxic em podrà veure!! Diu la Teresa que al gener m’ajudarà a enviar-li un correu electrònic per donar-li l’adreça del nostre blog. A veure si em contesta. A la meva tia Maria li agradarà molt veure’m com faig el pastís de formatge en el vídeo que ens ha fer el Xavier. Jo també vull l’adreça per mirar-lo aquestes vacances de Nadal.

DAVID: Me gusta mucho esto. Es difícil. Me gusta  hacer fotos y ponerlas en el ordenador. El blog es chulo. Mi hermano también sabe.

LAURA: Me ha gustado mucho. Copio el nombre del blog y lo pongo en Internet y pongo la “palabra secreta” (contrasenya). Después le doy a un botón y sale el blog. Mi sobrino es pequeño y no sabe nada del blog ni de Internet. Tenemos 2 fans (seguidors)… ja lo sé, tiene otro nombre que ahora no me acuerdo, pero es lo mismo, no?

RAÜL: Això del blog és fantàstic. He aprés a fer moltes coses. El que més m’ha agradat és posar fotos i  es fa amb els gadgets d’imatge. Això és difícil. He fet moles fotografies dels pastissos i n’han triat una de les meves. Tot el que sigui treballar amb l’ordinador m’agrada molt, per això m’ha agradat molt fer aquest blog. Jo sóc l’encarregat d’obrir i tancar, cada dia, tots els ordinadors del centre. Anar a l’obrador cada dijous i cada divendres també, eh?

JORDI: Difícil muy difícil. Ha quedado muy bonito todo y todos los compañeros salimos muy guapos verdad? Las maestras preciosas. Lástima que mi madre sea tan mayor para mirar el blog de “Internete”, pero mi hermana y mi cuñado seguro que lo miraran y harán pasteles.

CARMEN: A mi edad cuenta entender esto, pero tengo que reconocer que queda muy bien y sirve para que mucha gente , que no tenga nuestro libro de recetas, pueda ver muchas de nuestras recetas en éste blog y pueda hacerlas en su casa. Esto de que la gente pueda hacer comentarios y preguntas está muy bien. A ver si se animan y después de las vacaciones podemos contestar entre todos. Me gusta el color naranja. Ha quedado muy chulo.

LORENZO: Ui,Ui, Ui, esto está bien. Yo antes no sabia “ná de ná” , y ahora sé poco, pero sé más que antes. ¿Me entiendes? O sea, he aprendido que esto del blog por Internete o Internet, sirve para escribir cosas o poner fotos y que la gente lo vea y pueda decir lo que le parece. Nosotros hemos puesto todo lo de la pastelería nuestra. Ahora en casa tenemos ordenador, o sea, que podremos mirarlo cada día cuando llegue a casa no?. A ver si me  aprendo la dirección, o el nombre ese,  o como se llame  y si no,  me lo copio de ese papel que tenemos y ya está.

DAVID: Me gusta todo. He hecho fotos y me gusta mucho. Yo en casa no hago fotos y aquí sí. Bien muy bien. Me gusta. Me gusta mucho ir al taller de pastelería y hacer magdalenas. Son muy buenas.

Mª JOSÉ: Le voy a decir a mi madre y a mi padre que tienen que comprar un ordenador, porque yo no puedo estar yendo cada día a casa de mi hermana para ver nuestro blog. Es verdad o no? Sí, es difícil poner las cosas en el blog porque no lo habíamos hecho nunca, pero ahora ya sabemos más. Anda que no hemos repetido de veces las cosas... Aquí no se salva ni uno (riu). Suerte que nos han ayudado un poco eh? pero sólo un poco. Hemos puesto la foto y las recetas de muchos pasteles y después de las vacaciones podremos más. Poco a poco. A mi la pastelería me encanta y  también estoy aprendiendo mucho con mis maestras que me enseñan mucho. Yo ya sé más que mi hermana.

MARIBEL: Pa que nos vamos a engañar: esto es difícil de verdad, eso sí, muy bonito y interesante. Me ha encantado. Ay cuando me vea mi novio!, se va a enamorar más de mi. Pero a mi me cuesta, aunque dicen mis maestras que esté tranquila que poco a poco iré aprendiendo. Seguro que sí. Muchas gracias a todos.

VICENÇ: Home... això està bé. Costa, però és maco. Jo no tinc ordinador a casa però ja aniré a casa de la meva germana. Res mes.

Des del  moment que vam decidir portar a terme aquest projecte, vam considerar que el seu disseny havia d’estar pensat i adaptat a les necessitats dels nostres alumnes. Lògicament, les pautes que ens va proporcionar el consultor d’aquesta assignatura per elaborar una primera fitxa de disseny de l’activitat, ha estat essencial per a portar a terme aquest projecte.  L’estructura d’aquesta fitxa ens ha servit també per, un cop enllestit  el blog, poder fer una avaluació dels resultats tenint en compte els objectius que ens plantejàvem.

No podem oblidar que es tracta d’un grup de12 persones amb discapacitat psíquica entre 23 i 57 anys, amb nivells intel·lectual mig-alt i alt, per tant , consideràvem que el disseny havia de ser el més flexible possible, clar, pautat, realista i alhora rigorós i seriós, amb l’objectiu principal d’aconseguir un aprenentatge significatiu per part de tots i cadascú dels nostres alumnes. Tenint en compte les limitacions de cadascú, considerem que el disseny , malgrat ha patit alguna modificació, s’ha ajustat, i molt,  als objectius plantejats. L’avaluació que en fem és molt satisfactòria.

En el disseny , també vaig procurar seguir les pautes de Jonassen (1997) de classificació de problemes, ja que havíem de saber davant de què ens trobàvem per portar a terme aquesta activitat. Vam considerar que aquest projecte responia al tipus de problemes de solució i diagnosi, que alhora té molta relació amb els problemes de resolució de dificultats. Les mestres coneixíem quin nivell de coneixement de les TIC tenien els nostres usuaris ( bo per a 6 alumnes,  mig per a 4 i nul per a 2). Aquestes dades ens van permetre fer una diagnosi inicial i per tant una hipòtesis de com podíem ser els resultats. Aquesta diagnosi ens permetia també,  veure de quina manera podíem resoldre els possibles problemes i buscar-ne les solucions. Haig de dir però, que en algun cas (dos concretament ), el nivell desitjat ha estat molt més  inferior del que esperàvem. Vol dir que, de vegades, les nostres hipòtesis també fallen i cal avaluar-les per poder avançar,  trobar solucions i  buscar estratègies.
Ens vam referir també als problemes de resolució de dificultats, perquè érem conscients que per arribar a tenir un blog elaborat pels nostres usuaris, els mestres hauríem de ser molt pacients i hauríem de buscar estratègies que permetessin als aprenents, afrontar les dificultats i buscar solucions.  I així ha estat, per això la importància de dedicar-hi el màxim de temps possible i sense preses, donant la possibilitat als alumnes que es poguessin equivocar per a poder rectificar i en definitiva poder aprendre de forma significativa.
D’altra banda, en el disseny vam haver d’analitzar l’estructuració, complexitat i especificitat del problema per poder fer la nostra tasca molt millor. Haig de dir que no va ser fàcil fer aquesta anàlisi, ja que trobàvem aspectes molt clars per a uns alumnes però per altres no s’ajustaven en absolut a les seves necessitats. Tot i així vam considerar que ho havíem d’intentar malgrat les dificultats. Per tant, vam observar en quant a:

*     ESTRUCTURACIÓ: Tots els alumnes coneixien molt bé què volien aprendre a fer i, tenint en compte les seves limitacions, ens trobàvem davant d’un problema ben estructurat, atès que presentava tots els elements del problema: requereix un nombre limitat de regles i principis organitzats de manera previsible i prescriptible (sabem els passos a seguir per fer un blog, copiar i enganxar les receptes dels pastissos en un missatge de text, insertar fotografies, insertar vídeos,  insertar un enllaç,...); posseeix respostes correctes i convergents i té un procés de solució presentat i prescrit.
*     COMPEXITAT: Per la tipologia dels aprenents i l’edat d’alguns d’ells, vam considerar que aquest projecte tenia certa complexitat, però amb el nostre suport i la bona disponibilitat de temps de que disposàvem, afavoriria l’aprenentatge i disminuiria la complexitat.
*     ESPECIFICITAT DEL CAMP: Aquí ens vam trobar davant d’un problema que tot i que estava ben estructurat va resultar ser poc abstracte per alguns i molt més per altres, tot depenia del coneixement, del domini  i  de les habilitats de cadascú per a resoldre els problemes.

Una altra dels objectius d’aquest projecte era la utilització de les TIC com a eina mediadora per aconseguir un aprenentatge significatiu. Així ho vam fer. Vam utilitzar les TIC amb el grup de formació per tal d’aconseguir dos objectius: per una banda, que el grup fes un aprenentatge significatiu sobre la utilització de la càmera digital i  la digitalització de les fotografies mitjançant l’ús de l’ordinador, i per l’altra, que aconseguissin el la mida del possible, fer una aprenentatge sobre l’elaboració d’un blog del taller de pastisseria del quals ells en són membres.

A part de fer una aprenentatge sobre les tecnologies que hem hagut d’utilitzar per la creació del nostre blog, hem volgut tenir molt present que aquest disseny ha permès als nostres alumnes potenciar el manteniment i/o l’activació  de les capacitats cognitives, per tal d’estimular la memòria, el llenguatge, l’atenció i l’aprenentatge. Però tal i com ja hem esmentat amb anterioritat el projecte no ha estat exempt  de dificultats de comprensió respecte al maneig de la càmera digital i l’ordinador, pròpies de la discapacitat de cada usuari.

Tots els usuaris han pogut experimentar, investigar i  descobrir nous aprenentatges respecte les TIC. La nostra tasca per aconseguir-ho ha estat la d’estimular, animar, engrescar i reforçar positivament qualsevol resultat, per petit que sigui.

Seguint amb l’avaluació tecnològica del disseny, i tal i com ja he esmentat a la introducció d’aquest informe final, serà important remarcar, que el disseny de l’elaboració del nostre blog del taller de pastisseria respon a uns principis bàsics i es fonamenten en l’aprenentatge significatiu i constructivista que defensa David Jonassen (2003)  i que aquest projecte acompleix:

*     Tots els alumnes s’han compromès amb el procés d’aprenentatge en un processament conscient de la informació i es senten responsables del treball de la seva activitat (Principi actiu).
*     Gairebé tots els alumnes han adaptat idees noves a un coneixement previ (previ per alguns i altres no), i per tant han pogut donar significat a allò que desconeixien (Principi constructiu).
*     Tots els alumnes han treballat  de forma conjunta, s’han ajudat mútuament i  segur que alguns han aprofitat les habitats dels més experts, per observar i aplicar també els nous coneixements (Principi col·laboratiu).
*     Tenint en compte les característiques de cada alumne, aquest principi  ha estat més complexa. Probablement tots han intentat aconseguir un objectiu cognitiu de manera activa, però no de forma conscient (Principi Intencional).
*     Tots els alumnes han fet un aprenentatge  gràcies al procés social que seran capaços de seguir ( diàleg, preguntes, converses,...) (Principi  conversacional).
*     Tots els alumnes han portat a terme les seves activitats dins d’un marc significatiu del món real ( fotografies dels objectes reals de l’obrador, càmera digital, ordinador, receptes que ells mateixos elaboraren,..)(Principi Contextualitzat).
*     Tots han pogut expressar el què han après i, amb el suport de les mestres han pogut reflexionar sobre el procés que han hagut de seguir per portar a terme aquesta activitat (Principi Reflexiu).

7. CONCLUSIONS


El que primer vull remarcar és que, després de tot el que he explicat anteriorment, és evident que s’ha produït un aprenentatge significatiu per a tots els meus alumnes, però sens dubte jo mateixa, mitjançant les TIC, també he fet un aprenentatge significatiu. Per tant, vull concloure que aquest projecte ha estat molt profitós per a totes les parts.
Estic molt satisfeta de com ha anat tot el procés d’aquesta activitat, des del seu principi (elaboració de la fitxa de disseny), fins al seu final (elaboració de l’informe de final del projecta). Tot i aquesta satisfacció, no vol dir que  el procés d’elaboració del blog hagi estat una bassa d’oli, ja que també hi ha hagut moments de desesperació, d’extrema lentitud, de pensar que potser hem volgut anar massa lluny,... però tanmateix, la il·lusió, les ganes d’ aprendre , la curiositat dels nostres alumnes i perquè no, la il·lusió i el repte de les mestres per aquest projecte, ens ha fet superar tots els entrebancs. I és que  la combinació del dolç i la tecnologia  fa meravelles...
Rumiant què hi posaria en aquestes conclusions, he llegit aquestes interessants paraules de Stefany Raquel Hernández Requena (2008), que descriuen molt bé el que la tecnologia, avui per avui,  pot oferir tant als alumnes com als docents. Nosaltres que durant tota l’assignatura hem estat uns defensors de la teoria constructivista, hauríem de fer un bon exercici de reflexió de la nostra tasca docent. “La teoria constructivista s'enfoca en la construcció del coneixement per mitjà d'activitats basades en experiències riques en context. El constructivisme ofereix un nou paradigma per a aquesta nova era motivat d'informació per les noves tecnologies que han sorgit en els últims anys. Amb l'arribada d'aquestes tecnologies (wikis, xarxes socials, blogs...), els estudiants no solament tenen al seu abast l'accés a un món d'informació il·limitada de manera instantània, sinó que també se'ls ofereix la possibilitat que controlin ells mateixos la direcció del seu propi aprenentatge”.
No voldria tampoc acabar sense fer referència a una ponència de Cristobal Cobo, professor de Comunicació Audiovisual de  la Universitat Autònoma de Barcelona sobre l’aprenentatge invisible <http://www.youtube.com/watch?v=9E_BH00dkJk> i que ja en el seu dia em va fer rumiar. Entre altres moltes coses, convida als docents a reflexionar sobre l’ensenyament actual i les Noves tecnologies, sobre com preparem als alumnes, sobre com ho hem de fer per “aprendre a aprendre”  i sobretot, sobre com hem “d’aprendre a desaprendre”, és a dir, desfer-se dels vells paradigmes que portem arrossegant des de fa molt de temps i que limita la nostra capacitat per a tornar a aprendre.  Jo crec que  aquesta assignatura ens ha premés  sempre, aprendre a prendre i, hem començat a fer camí , per aprendre a desaprendre.
En la recta final d’aquesta assignatura i  després d’uns quants semestres a la UOC,  puc tornar a dir que, aquest projecte final m’ha ajudat molt a acabar d’integrar els principis bàsics de la teoria sobre el desenvolupament de l’aprenentatge significatiu, denominat, constructivisme i continuo  fent palesa la meva felicitació per una banda, a tots el meus companys d’aula per fer-me partícips de les seves experiències, mapes conceptuals, fitxes de disseny, blogs, comentaris provocadors i també per aprendre de les seves opinions als debats i al fòrum i també perquè no, per la seva ajuda quan ho he necessitat. D’altra banda també  al consultor, per a promoure activitats, que malgrat puguin semblar atabaladores al començament ( ho per a mi ho han estat) , han permès fer nous i grans aprenentatge per a tots.

Mª Teresa Tarrés i NoguésBloc de la Teresa 

El nostre taller de pastisseria

mtarresn@uoc.edu

dimarts, 11 de gener de 2011

Fitxa de disseny. PAC 2.3


TÍTOL DE L’ACTIVITAT


COM PODEM FER UN BLOC DEL NOSTRE TALLER DE PASTISSERIA?

DESCRIPCIÓ DELS AGENTS PERSONALS

Aprenents: 12 alumnes (entre 23 i 57 anys) del grup de formació del taller de pastisseria del Centre Ocupacional del Bosc de Mollet del Vallès.
Mediadores: 2 Mestres terapeutes responsables del taller de pastisseria del Centre ( una d’elles, jo mateixa)

TECNOLOGIA MEDIADORA

Càmera digital, ordinador, internet, xarxa de comunicació interna.

PROBLEMA DE PERTENÇA
El taller de pastisseria té molt èxit tant pel grup de formació que hi participa cada setmana, com per a totes les persones que adquireixen els nostres productes. Es tracta d’una activitat que mica en mica ha anat tenint una projecció exterior més sòlida. Des de l’equip de coordinació d’aquesta taller, ja fa molt de temps que teníem al cap elaborar , mitjançant l’ajuda de les TIC, un material que ens permetés donar a conèixer la nostra activitat, el nostre obrador, els nostres aprenents  i els nostres productes.
Per això hem decidit que seria molt interessant fer un bloc del nostre taller.  Volem que aquest material sigui elaborat bàsicament pels nostres usuaris i no només per les mestres. Volem que ells hi participin de forma activa i que la seva implicació esdevingui en un bon aprenentatge significatiu.
Aquest projecte no està exempt  de dificultats, ja que tots els aprenents tenen una discapacitat mental, i alguns mostren poc coneixement de les NTIC, però l’idea de crear un bloc els ha motivat tant que poblament el procés de resolució del problema serà més lleu del que ens podem plantejar a priori les mestres.

TIPUS DE PROBLEMA SEGONS JONASSEN
Seguint les pautes de Jonassen (1997) de classificació de problemes, aquest projecte respon al tipus de problemes de solució i diagnosi, que alhora té molta relació amb els problemes de resolució de dificultats. Les mestres sabem quin nivell de coneixement de les TIC tenen els nostres usuaris ( bo per a 6 alumnes,  mig per a 4 i nul per a 2). Aquestes dades ens permeten fer una diagnosi inicial i per tant una hipòtesis de com poden ser els resultats. Aquesta diagnosi ens permetrà també,  veure de quina manera podem resoldre els possibles problemes i buscar-ne les solucions.
Ens hem referit també als problemes de resolució de dificultats, perquè som conscients que per arribar a tenir un bloc correcte i elaborat pels nostres usuaris, els mestres haurem de ser molt pacients i haurem de buscar estratègies que permetin als aprenents, afrontar les dificultats i buscar solucions.  Per això serà important dedicar-hi el màxim de temps possible i sense preses, donant la possibilitat als alumnes que es puguin equivocar per a poder rectificar i en definitiva poder aprendre de forma significativa.

ESTRUCTURACIÓè Tots els alumnes coneixen molt bé què volen aprendre a fer i, tenint en compte les seves limitacions, ens trobem davant d’un problema ben estructurat, atès que presenta tots els elements del problema: requereix un nombre limitat de regles i principis organitzats de manera previsible i prescriptible (sabem els passos a seguir per fer un bloc, copiar i enganxar les receptes dels pastissos en un missatge de text, insertar fotografies, insertar vídeos,  insertar un enllaç,...); posseeix respostes correctes i convergents i té un procés de solució presentat i prescrit.

COMPEXITATè  Per la tipologia dels aprenents i l’edat d’alguns d’ells, considerem que aquest projecte té certa complexitat, però amb el suport de les mestres i la bona disponibilitat de temps que tenim, considerem que facilitarà l’aprenentatge i la complexitat serà més minsa.

ESPECIFICITAT DEL CAMPè Aquí ens trobem davant d’un problema que tot i que està ben estructurat pot ser poc abstracte per alguns i molt més per altres, tot depèn del coneixement, del domini  i  de les habilitats de cadascú per a resoldre els problemes.


COM ES PLANTEJA EL PROBLEMA ALS APRENENTS (COM HO PLANTEJA EL MEDIADOR I COM HO REBEN ELS APRENENTS)

Tot el grup de formació saben que no serà una tasca fàcil però ho reben d’una manera molt receptiva i engrescadora. Se’ls planteja la idea d’aprendre a fer un bloc per a donar a conèixer la nostra tasca i els nostres productes a tothom.
Han entès que gràcies a la xarxa i a la creació del “seu bloc”, l’activitat del taller de pastisseria arribarà a qualsevol lloc del món: hi podran accedir des de casa o el centre, els podran veure els seus familiars i amics, el podrà  consultar qualsevol persona que vulgui elaborar una recepta, es podran fer comentaris i ells mateixos els  podran respondre,... Sens dubte aquesta motivació alleugerà els problemes que vagin sorgint.

CONTEXT DE L’ACTIVITAT

Educació no formal. Centre Ocupacional per a persones amb discapacitat psíquica que pertany al IMSD (Institut Municipal de Serveis al Discapacitat) de Mollet del Vallès. El centre acull a 80 usuaris dels quals 12 pertanyen al grup de formació d’aquest taller. El centre està situat en una zona semi-centre de la ciutat a 18 kms de Barcelona.
L’espai on es desenvoluparà l’activitat serà dins de  l’aula (per digitalitzar les fotografies dels pastissos a l’ordinador),  la sala de mestres per a fer el bloc i també l’obrador per fer fotos de pastissos, magdalenes o pizzes acabades  de fer o bé també, per elaborar un vídeo de la tasca que desenvolupem.

CARACTERÍSTIQUES COGNITIVES, EMOCIONALS, ACTITUDINALS, FÍSIQUES MÉS IMPORTANTS DELS APRENENTS

Es tracta de12 persones amb discapacitat psíquica entre 23 i 57 anys, amb nivells intel·lectual mig-alt i alt.
C. COGNITIVES è Es tracta d’un grup on el nivell d’aprenentatge és força desigual. Pràcticament tots ha assolit un nivell de lectura i escriptura però a ritmes molt diferents.  Com que les habilitats cognitives de cadascú poden ser molt diferents, fa que el grup sigui molt compacte per a fer les tasques del taller de pastisseria, ja que tots es necessiten de tots ( un sol usuari té domini de la balança digital i pesa els ingredients, dos saben manipular l’ amassadora industrial, només quatre manipulen les receptes escrites de forma àgil, dos dominen l’aparell per a pelar i tallar pomes, una  ratlla llimones i taronges,...). Per això entre tots formen un bon equip i el resultat és bo. Podríem dir que dins de l’obrador es realitza un bon treball col·laboratiu.

C. EMOCIONALS è  Tots els aprenents mostren un estat emocional força estable, tot i que hi pot haver ocasions i dies  que alguns d’ells està molt més sensible i apàtic, però cal dir que són fets puntuals que es resolen ràpidament amb el suport i acompanyament per part de les mestres.

C. ACTITUDINALS è Es tracta d’un grup molt dinàmic i amb un sentit de la responsabilitat molt alt. Tots mostren una actitud molt positiva  i amb una predisposició per la tasca, envejable per a tothom.

C. FÍSIQUES è Tots els usuaris que participen d’aquest taller tenen unes bones condicions físiques, sobretot, pel que fa a la força. Només hi ha un alumne que mostra un to muscular baix, fet  que no li permet fer tasques que requereixin  pes i volum, però ho compensa fent tasques de precisió com, pesar amb la balança digital tots els ingredients o bé manipulant l’ amassadora industrial.  Hi ha quatre usuaris que mostren molt bona destresa per embolicar tot tipus de pastissos i magdalenes.


COMPETÈNCIES ESPECÍFIQUES QUE L’APRENENT HA D’ASSOLIR O DEMOSTRAR

.Competència comunicativa, lingüística i audiovisual è per tal de ser capaç d’ aprendre a parlar, conversar, escoltar, exposar, expressar-se mitjançant les TIC i a dialogar per aprendre..

.Competències metodològiques: procediment d’elaboració, tractament de la informació i competència digital è per tal  de ser capaços de convertir tota la informació que tenen en un coneixement eficaç de les TIC i que alhora els permeti trobar la manera d’organitzar-se en les diferents tasques i també amb determinades actituds, com el sentit de la responsabilitat la disciplina i la perseverança.

.Competències personals : competència d'autonomia i iniciativa personal è Per tal de ser capaços, en la mida del possible, d’aconseguir un nivell acceptable d’autonomia i iniciativa personal que els ajudin a donar la seva opinió i avaluar el nou projecte que portarem a terme.


OBJECTIUS

. Aprendre a crear un bloc amb el suport de les mestres.
. Aprendre a posar el nom i la contrasenya per a poder entrar en el panell del bloc.
. Conèixer i/o aprendre el funcionament de la càmera digital.
. Aprendre a insertar fotografies, escriure missatges de text i afegir gadgets.
. Aprendre a treballar en grup respectant les opinions, els gustos i les aportacions dels del altres.
. Aprendre fent.
. Gaudir d’aquest nou aprenentatge.

CONTINGUTS
CONCEPTUALSè Tot i que pretenen que els alumnes coneguin el concepte d’un bloc virtual i les possibilitats que ofereix la xarxa per a portar-lo a terme,  nosaltres  treballarem bàsicament amb els continguts procedimentals, atès que permeten als alumnes fer un vertader aprenentatge significatiu, finalitat primera d’aquest projecte.

PROCEDIEMNTALSè Pautes a seguir per a crear un compte pel bloc ( capacitat només per a quatre usuaris), pautes per a crear el bloc, pautes per elaborar un disseny, pautes per escriure un missatge i per a posar i contestar comentaris.

ACTITUDINALSè Mostrar actitud positiva i de col·laboració. Mostrar una actitud d’interès i d’aprenentatge. Mostrar una actituds respectuosa amb el material audiovisual amb el que s’està treballant.

SEQÜENCIACIÓ DE L’ACTIVITAT. CALENDARI
Per l’elaboració d’aquest bloc, dedicarem de forma fixa, durant el mes de novembre i desembre,  tots els dimarts i dimecres pel matí, així com tots aquells dijous i divendres amb poca demanda de l’obrador.  La dinàmica de funcionament del centre, ens permet disposar d’altres estones d’aprenentatge, que sabrem aprofitar per continuar treballant, ja que els nostres usuaris mostren molt d’entusiasme per veure els resultats i sobretot perquè ho vegin els seus familiars i amics. És una proposta que els fa sentir importants, i per això les mestres procurarem donar-li prioritat. A més des de la direcció del centre també hi ha ,molt interès a que aquest projecte tingui llum pròpia.
Un cop construït el bloc, anirem donant-li continuïtat cada dimarts pel matí. Farem tasques d’actualització i/ o canvis de documents i en cas que hi hagi comentaris, els respondrem tots.

 SEQÚENCIACIÓ è

1. Les mestres proporcionaran  explicacions pràctiques a tot el grup i  també de forma individual per ensenyar l’ús de la càmera digital per a poder fotografies tots aquells pastissos que encara no han estat fotografiats i que per tant no figuren en l’arxiu de fotografies del taller de pastisseria.

2. Cada usuari, amb l’ajut de la mestra,  introduirà  les seves fotografies a l’ordinador per tal de valorar la qualitat i si cal en tornarà a fer d’altres per obtenir-ne de millors.

3. Entre tots es farà una tria de les millors fotografies, intentant que n’hi hagi una de cada usuari.

4. Les mestres proporcionaran explicacions pràctiques de com crear un bloc, però l’objectiu principal serà el d’aprendre a escriure el correu electrònic i la contrasenya per a poder-hi accedir Si cal es faran plantilles per tal que els usuaris amb menys nivell de lecto- escriptura, ho puguin copiar.

5. Entre tots decidirem quin disseny de plantilla li donem al nostre bloc (estructura, color de la pàgina, de les lletres,...) i finalment l’executarem.

6. Farem una presentació del bloc.

7. Aprendran a copiar i enganxar les receptes dels pastissos (que ja les tenim elaborades), en el cos dels missatges del bloc.

8.Aprendran (durant el temps que sigui necessari) ha introduir gadgets nous. Per a cada gadget una fotografia d’un pastís.

9. Aprendran a enllaçar cada fotografia amb la seva recepta corresponent..

10. Seran protagonistes d’un vídeo on es podrà veure com desenvolupen la seva tasca a l’obrador i on podran donar la seva opinió sobre el que representa aquest taller per a ells. Posteriorment aprendran a afegir-lo com un gadget d’imatge.

FONAMENTACIÓ PSICOPEDAGÒGICA DEL DISSENY
El disseny de l’elaboració del blog pel taller de pastisseria es fonamenta en l’aprenentatge significatiu i constructivista que defensa David Jonassen (2003) respon a uns principis bàsics que aquest projecte acompleix
è Principi actiu: tots els alumnes s’han compromès amb el procés d’aprenentatge en un processament conscient de la informació i es senten responsables del treball de la seva activitat.
è Principi constructiu: gairebé tots els alumnes han adaptat idees noves a un coneixement previ (previ per alguns i altres no), i per tant podran  donar significat a allò que desconeixien.
è Principi col·laboratiu: tots els alumnes treballaran de forma conjunta, s’ajudaran mútuament i  segur que alguns aprofitaran les habitats dels més experts, per observar i aplicar també els nous coneixements.
è Principi Intencional: tenint en comptes les característiques de cada alumne, aquest principi  serà més complexa. Probablement tots intentaran aconseguir un objectiu cognitiu de manera activa, però no de forma conscient.
è Principi  conversacional:  tots els alumnes podran fer un aprenentatge  gràcies al procés social que seran capaços de seguir ( diàleg , preguntes, converses,...).
è Principi Contextualitzat: tots els alumnes podran portar a terme les seves activitats dins d’un marc significatiu del món real ( fotografies dels objectes reals de l’obrador, càmera digital, ordinador, receptes que ells mateixos elaboraren,..).
è Principi Reflexiu: tots podran expressar el què han après i amb el suport de les dues mestres podran reflexionar sobre el procés que han de seguir per portar a terme aquesta activitat.


PROCEDIMENT I CRITERIS D’AVALUACIÓ
No hi ha prova ni notes. L’avaluació serà de forma continuada. Hi ha qui obtindrà molt bons resultats i d’altres menors, però per petit que sigui l’aprenentatge, es valorarà com a molt positiu. A final de curs s’inclourà un apartat respecte a l’elaboració del bloc , dins de l’informe que el mestre elabora pels pares. El que pretenem finalment, és que l’alumne aprengui,  reflexioni  i valori,  que les TIC ens poden oferir una dimensió diferent a la nostra activitat de pastisseria.