MODELANT HISTÒRIES.PAC 2.1. MOSTRA DOCUMENTAL

APRENENTATGE INVISIBLE. Cristobal Cobo

PAC 2.1 MODELANT HISTÒRIES. PRESENTACIÓ D'UN CAS

El cas o història que presento en aquesta PAC ha estat  presentada amb anterioritat a la bústia 

de Debat de casos, carpeta  “Modelant històries”, i on tots els companys que han triat  aquesta opció, han pogut fer la seva aportació.  Aquesta història situada dins d’un context no formal, que fa referència a l’ús de les TIC com a eina per aconseguir un aprenentatge significatiu, està desenvolupada segons l’estructura de la base de dades KITE de la Universitat de Missouri, Colúmbia (http://kite.missouri.edu), on hi podem trobar diferents casos descrits per professionals de l’educació, com a format de comunicació d’experiències per a promoure l’aprenentatge constructivista significatiu.

Cas: Taller de pastisseria. Confecció d’un panell adaptat pel  Pla de Neteja  i Desinfecció de l’Obrador.  http://www.youtube.com/watch?v=ykdi0YGP0mQ
Síntesi destacant l’aprenentatge.
El grup de formació del taller de pastisseria (12 usuaris) faran ús de la càmera digital, de l’ordinador i la impressora pel tal d’elaborar entre tots, i amb l’ajuda de la seva mestra “pastissera”, un panell que els permeti visualitzar cada mes els torns de neteja. Aquest panell els permetrà saber en tot moment: què s’ha de netejar, i qui ha de netejar l’espai de l’obrador. Es tracta de fer un panell d’associació visual entre la tasca a fer  i el nom de l’alumne. Les fotografies del mobiliari i els estris que cal netejar són reals, ja que s’han fet en el propi obrador. Aprendre fent, mitjançant les TIC, ha estat la clau que ha permès als alumnes fer un aprenentatge significatiu.
Índex	Contingut
Context General
Experiència en ensenyament	33 anys
Experiència / Nivell d’expertesa en l’ús de TIC	Nivell mig. Ús a casa i a la feina
Tipus d’escola	Centre Ocupacional per a persones amb discapacitat psíquica, que pertany al IMSD (Institut Municipal de Serveis al Discapacitat)
Localització del centre	Zona semi-centre de la ciutat de Mollet del Vallès a 18 kms de Barcelona.
Connexió	Internet. Alta velocitat
Localització dels recursos tecnològics	Ordinador, impressora i càmera digital per a cada aula. Tres ordinadors a la sala de mestres.
Situació sòcio - econòmica dels alumnes	Classe mitja i mitja-baixa
Context de la història o cas
Nivell dels alumnes	12 persones amb discapacitat psíquica entre 23 i 57 anys, amb nivells intel·lectual mig-alt i alt.
Àrea / unitat	Formació/ Ocupació Terapèutica
Fites en la història
Activitats planificades a la sessió o unitat	1.La mestra proporciona  explicacions practiques a tot el grup i  també de forma individual per ensenyar l’ús de la càmera digital. 2.La mestra juntament amb els alumnes faran una relació de tot el mobiliari i estris del obrador que cal netejar i per tant fotografiar. 3. Es faran pràctiques amb la càmera digital de tot allò que es vol fotografiar, permeten a l’alumne força autonomia,. 4. Cada usuari, amb l’ajut de la mestra,  introduirà  les seves fotografies a l’ordinador per tal de valorar la qualitat i si cal en tornarà a fer d’altres per obtenir-ne de millors. 5. Entre tots es farà una tria de les millors fotografies, intentant que n’hi hagi una de cada usuari. 6. El grup aprendrà a insertar les fotografies en un document de Word i utilitzarà les aplicacions necessàries que ofereixen les categories de “Imatge” i “ Dibuix”. 7. En un document de Word, cada usuari escriurà el seu nom dins d’una vora exterior. Aquest nom servirà per relacionar la imatge amb el seu nom. També s’escriuran els mesos de l’any. 8. S’imprimiran les fotografies i noms. 9. Es retallaran, plantificaran i s’enganxaran les fotografies en el panell. 10. El nom del mes i el dels usuaris s’enganxaran amb “velcro”, per tal de poder-los anar canviant cada mes.
Nivell d’aprenentatge esperat	Iniciació o millora del nivell ja adquirit  en la manipulació de la càmera digital i de l’ordinador ( programa Word). Llegir, visualitzar i recordar informació de cada setmana.
Tipus d’activitat	Activitat  setmanal dins de l’àrea d’Ocupació Terapèutica.
Activitats de la història o cas
Tecnologies utilitzades	Càmera de fotos digital, ordinador i impressora.
Raó per la qual la fa servir	La mestra utilitza les TIC  amb el seu grup de formació per tal d’aconseguir dos objectius: per una banda, pretén que el grup faci un aprenentatge significatiu sobre la utilització de la càmera digital i  la digitalització de les fotografies mitjançant l’ús de l’ordinador, i per l’altra, pretén que el panell permeti als alumnes  fer una lectura verbal o visual per tal de recordar els càrrecs de neteja.
Naturalesa de les activitats (tasques cognitives a realitzar)	Activitat que potencia el manteniment i/o l’activació  de les capacitats cognitives, per tal d’estimular la memòria, el llenguatge, l’atenció i l’aprenentatge.
Dificultats trobades	Dificultats de comprensió , respecte al maneig de la càmera digital i l’ordinador, pròpies de la discapacitat de cada usuari.
Ajuda / col·laboració emprada	No ha calgut ajuda extra. Les fotografies s’han fet en el mateix obrador i en hora lectiva. Els usuaris han estat pacients durant tot el procés de l’activitat.
Rol del professor	La mestra ha proporcionat, constantment,  explicacions practiques de forma individual i les orientacions necessàries en tot moment.  Estimula, anima, engresca i reforça qualsevol resultat, per petit que sigui.
Rol de l’estudiant	Els usuaris experimenten, investiguen i  descobreixen nous aprenentatges respecte les TIC.
Resultats
Observacions	Els alumnes realitzen l’activitat requerida, tenint en compte les característiques personals i les limitacions de cadascú.
Avaluació de l’aprenentatge	No hi ha prova. L’avaluació és continuada. Hi ha qui obtindrà molt bons resultats i d’altres menors, però per petit que sigui l’aprenentatge, ja es valorarà com a molt positiu.
Lliçó apresa pel professor	Les TIC ens ajuden als professionals de l’educació especial a adaptar molts materials didàctics i a facilitar l’aprenentatge als alumnes. Les TIC és una eina molt  atractiva que permet, a les persones amb discapacitat mental, engrescar-se davant d’un nou aprenentatge, superar-se davant dels altres i sentir-se a l’alçada dels altres.

PAC 2.1 MODELANT HISTÒRIES. APRENETATGE SIGNIFICATIIU I LES TIC

PERQUÈ EL CAS QUE HEU CONSTRUÏT IL·LUSTRA L’APRENENTATGE SIGNIFICATIU RECOLZAT PER LES TIC.
“Què succeeix quan les persones aprenen de forma significativa? Quines proves descriuen l’aprenentatge significatiu? El resultat  de l’aprenentatge significatiu és un model mental dels fenòmens que s’han explorat i manipulat. Els nens comencen construint els seus models mentals senzills per explicar els seus móns, ...Els models més complexos els permetran  raonar de manera més consistent i productiva sobre els fenòmens que observen” (Jonassen 2003).  Doncs això mateix és el que jo he volgut fer amb el meus alumnes. Tots ells han explorat i manipulat de forma productiva amb tot allò que se’ls hi ha proporcionat ( càmera digital, ordinador, impressora, espai adequat, temps necessari, suport verbal,...).

Per mitjà de les TIC tots, en la mida del possible, han aprés diferents habilitats, procediments i perquè no, actituds per a portar a terme el disseny d’un panell adaptat pel “pla de neteja i desinfecció” de l’obrador. Han après també a utilitzar la càmera digital, a digitalitzar les fotografies mitjançant l’ús de l’ordinador i a imprimir el seu treball.. El resultat d’aquest aprenentatge, els ha permès a tots alumnes  fer una lectura verbal o visual del panell per tal de recordar, cada mes,  els càrrecs de neteja.

Tal i com ja he dit a l’entrevista de la meva història, les TIC és una eina molt  atractiva que permet, a les persones amb discapacitat mental, engrescar-se davant d’un nou aprenentatge, 

superar-se davant dels altres i sentir-se a l’alçada dels altres. Aquesta motivació ha permès, a gairebé tot el grup, aconseguir aprenentatges significatius  que les mestres mai hauríem pensat que podrien fer.  Ha permès  també l’autonomia de cada un dels usuraris que  participen d’aquesta activitat, ja que tots els productes estant etiquetats amb un rètol que diu el que és. Sovint, pels alumnes que no han acabant d’integrar un nivell de lectura, aquets rètols els serveixen per fer-ne una lectura global, ja que associen el producte amb el nom del rètol, o bé una imatge (com és el cas de la història presentada), amb el seu nom.

Per tal de justificar encara més aquesta pregunta, relacionaré el meu cas amb els principis bàsics o qualitats de tot  aprenentatge significatiu i que descriu Jonassen al mòdul didàctic 3 d’aquesta assignatura:

è  Principi actiu: tots els meus alumnes s’han compromès amb el procés 

      d’aprenentatge en un processament conscient de la informació i s’han
              sentit responsables del resultat de la seva activitat. 
          

è   Principi constructiu: gairebé tots els alumnes han adaptat idees noves a un coneixement previ (previ per alguns i altres no), i per tant han pogut donar significat a allò que desconeixien.

è   Principi col·laboratiu: tots els alumnes han treballat de forma conjunta, s’han ajudat mútuament i  alguns han aprofitat les habitats dels més experts, per observar i aplicar també els nous coneixements.

è   Principi Intencional: tenint en comptes les característiques de cada alumne, aquest principi ha estat més complexa. Tots han intentat aconseguir un objectiu cognitiu de manera activa, però penso que no de forma conscient.

è   Principi  conversacional:  tots els alumnes han pogut  fer un aprenentatge  gràcies al procés social que han estat capaços de seguir ( diàleg , preguntes, converses,...).

è   Principi Contextualitzat: tots els alumnes han portat a terme les seves activitats dins d’un marc significatiu del món real ( fotografies dels objectes reals de l’obrador, càmera digital, ordinador,...).

è   Principi Reflexiu: tots han pogut expressar el què han après i amb el meu suport han pogut reflexionar sobre el procés que hem seguit per portar a terme aquesta activitat.

Aprendre fent, mitjançant les TIC, ha estat la clau que ha permès als alumnes fer un aprenentatge significatiu, ja que ha estat un material que no se l’han trobat fet sinó que, amb el meu suport, han pogut elaborar-lo  seguint ells mateixos tot el procés. Per tant, podem dir que tots i cadascun d’ells han reorganitzats les seves estructures mentals de coneixement perquè han tingut el desig i sobretot han volgut aprendre. Tots han estat capaços de construir de forma significativa, per això s’ha produït l’aprenentatge.

PAC 2.1 MODELS D'EXPERIÈNCIES I APRENENTAGES SIGNIFICATIU

COM ELS MODELS D’EXPERIÈNCIES PODEN CONTRIBUIR A L’APRENENTATGE SIGNIFICATIU

“Si assumim  que aprenem de les experiències, hauríem de ser capaços d’aprendre de les històries que conten experiències” (Jonassen, 2003), per tant, estaríem d’acord sense cap mena de dubte, que els models d’experiències poden contribuir a l’aprenentatge significatiu. Concretament en aquesta PAC, quedarà palesa aquesta afirmació  mitjançant,  el recull de la meva pròpia història, i per tant de la meva experiència, el recull dels casos de la base de dades KITE,  també de les aportacions dels meus companys a la carpeta de “modelant històries”, del material en paper del mòdul 3 i finalment  de les aportacions  dels companys  a la carpeta “Recursos_projectes” i “Sobre_Web_2.0” del fòrum.

Jonassen , parla de l’RBC (raonament basat en casos), com el mitjà que permet  a les persones, analitzar les seves històries per tal d’entendre allò que saben. Diu que l’RBC

“és un mètode d’intel·ligència artificial per a presentar els coneixements de les persones. L’RBC sosté que els coneixements s’emmagatzemen en la memòria en forma d’històries (Schank, 1990). Quan es troben amb una situació nova, les persones l’analitzen i intenten recuperar una situació que hagin experimentat i que s’assembli a la situació actual. A banda de la informació sobre la situació, també recuperem el que vam aprendre d’aquella situació. Els problemes nous es resolen trobant casos semblants del passat i aplicant les lliçons d’aquella experiència en aquest nou cas”. Així doncs, podem considerar que es poden produir canvis conceptuals en els estudiants com a conseqüència de construir models sobre les experiències d’altres persones, és a dir, recollint històries sobre les experiències dels altres. Quan es fa un treball de recollir, indexar i recopilar històries, els estudiants també estant construint models a partir de les experiències d’altres persones, i com que aquestes experiències són diferents,  representen perspectives i creences múltiples. Aquesta diversitat de creences,  és la que els  permet  canviar els models conceptuals sobre el món, afavorint un aprenentatge significatiu,  fruit de la seva pròpia experiència.

D’altra banda, és important considerar que el Raonament Basat en Casos és un instrument que ens pot ajudar a solucionar nous problemes basant-se en les solucions de problemes anteriors. Pel que fa a l’educació, el coneixement d’experiències o activitats prèvies dels altres, poden servir de molta utilitat per resoldre noves situacions, projectes o problemes. És com si, mitjançant l ’imitació del comportament o la manera de fer d'una persona experta en alguna temàtica, els altres, poguessin resoldre problemes similars alhora de desenvolupar  la seva pròpia experiència.

Vull remarcar també que, el fet d’haver de respondre a aquesta pregunta, m’ha fet veure l ’importància, com a professional de l’educació, de trobar i seleccionar casos similars a totes aquelles experiències  que volem solucionar o portar a terme i que ens poden ajudar considerablement. Les bases de dades de casos basat en models d’experiències, ens han de permetre  millorar la nostra tasca diària com a mestres, aportant recursos didàctics, idees, eines de treball, possibles dificultats davant la tasca,  tipus d’activitats,,, en definitiva, ens ha de permetre anar més segurs perquè altres ja han desenvolupat, per exemple un projecte, i n’han fet una reflexió i valoració. Nosaltres ens aprofitem de l’experiència  d’altres professionals, de la mateixa manera que els altres ho podem fer de la nostra.

Pel que fa a la base de dades KITE de la Universitat de Missouri, Colúmbia (http://kite.missouri.edu), he de dir que , després de barallar-m’hi  durant dos dies i la meva dificultat per l’ idioma, mica en mica m’he anat ubicant i entenen la seva estructura. Un cop assolit aquesta primera fase de desconcert, m’he adonat que està ben organitzada per temes i el seu ús no és tant complicat com em semblava al començament. Tot i així m’ha costat trobar un projecte que, segons la meva opinió, es familiaritzés amb la meva experiència. Finalment, m’ha cridat l’atenció  el cas  nº 71131, on uns estudiants de secundària recopilen insectes i aprenen a fer la seva classificació. Utilitzen la càmera digital per a fotografiar els insectes, després digitalitzen les fotografies  i,  posteriorment,  les presenten en un PowerPoint. El mestre, mitjançant les TIC (càmera digital i ordinador), ha afavorit que els seus alumnes aprenguessin  recopilar, conèixer i classificar diferents insectes. Està clar que tots han assolit els objectius mitjançant un aprenentatge significatiu, ja que tots han hagut d’elaborar la seva feina cercant informació,  observant i estudiant en el propi medi natural amb el suport mínim del professor.

M’ha cridat també l’atenció, la pregunta que li  han fet al mestre respecte a l’actitud dels seus alumnes en l’ús de la tecnologia a l’aula. Ell contesta: “ Sembla que els agrada molt i estant molt receptius a  l’activitat. En els meus 17 d’experiència professional amb els llibres, veig que és millor fer aquests tipus d’activitats,  que estar assegut a la taula amb un llibre al davant”.

Aquesta història, malgrat que  l’àrea de continguts no és la mateixa, he de dir que els procés per aconseguir un aprenentatge significatiu ha estat molt similar,  tot i tenint en compte les limitacions dels meus alumnes. En tots dos cassos s’ha utilitzat la càmera digital i l’ordinador, els alumnes han experimentat, manipulat i  treballat en el context real que demanava l’activitat, tots han mostrat una actituds molt receptiva i engrescadora i el més important, en tots dos casos s’ha produït un verdader aprenentatge significatiu.

Heu aprés dels casos compartits?

Tal i com ja he esmentat, els models d’històries o casos, tal i com s’exposa al material en paper, apartat 1.3.4, d’aquesta assignatura, poden ser una molt bona manera d’aprendre a partir de l’experiència dels altres. Per això considero que l’activitat de “modelant històries” que ha proposat el consultor, ha estat molt enriquidora i positiva i crec que pels meus companys del fòrum també.

Ha estat difícil triar una història que hagi estat significativa per a mi, ja que la PAC 2.1 ha estat la més triada pels companys. Han estat aportacions molt variades i adreçades a diferents etapes educatives N’hi ha moltes que m’han interessat i que serien molt aplicables a la meva tasca diària, però si n’hagués de destacar una, precisament perquè la considero molt diferent de les altres, és  el cas “Autocontrol de procés d’aprenentatge- avaluació mitjançant un Excel”, que ha presentat la Maite Ferrer i Morera.   L’activitat pretén ser una mesura d’enriquiment per alumnat  amb coeficient intel·lectual alt i una activitat per autocontrolar-se les notes d’avaluació del propi procés d’aprenentatge per la resta del grup. Quan l’alumne és conscient d’allà on falla, sempre ho podrà millorar molt més. L’autoconeixement és la millor manera per l’autosuperació.

El seu cas no té massa a veure amb la tecnologia que utilitza, però m’ha interessat molt, precisament perquè està adreçada per a tots els alumnes, però en especial, per aquells que ratllen la superdotació. Aquests alumnes acostumen ha estar una mica oblidats i pensar activitats que els pugin servir per treure millor rendiment del seu procés d’aprenentatge , em sembla molt encertat.

Ha estat un aprenentatge significatiu?

Ha de pronunciar un sí rotund. La veritat és que quan vaig començar la lectura d’aquesta PAC em va semblar complicada i a primer cop d’ull no vaig entendre massa cosa.  En un parell de dies  una companya va fer la primera aportació a la carpeta de “Modelant històries” i , sincerament jo que estava atrafegada en el lliurament d’una altra PAC, vaig pensar: “ què és això de “modelant històries”. Ara, després d’haver-ho paït tot plegat, estic contenta d’entendre-ho i sobretot d’haver pogut fer la meva aportació. N’he gaudit molt explicant la meva història, perquè l’he viscuda amb molt interès i ganes. M’atreveixo a dir que he fet un aprenentatge significatiu tant dels meus propis alumnes com del meus companys de l’aula.

Abans de fer aquesta PAC no sabia que existia una  base de dades anomenada KITE on es compartien experiències educatives per mitjà de les TIC, no sabia que hi ha altres bases de dades on també es podem compartir experiències,  no sabia que compartint aquestes històries es poden produir canvis conceptuals com a conseqüència de construir models sobre les experiències d’altres persones, ...Per això me n’adono que realment l’elaboració d’aquesta PAC m’ha permès, sens dubte, fer un aprenentatge significatiu.

PETITA MOSTRA DEL  PANELL ADAPTAT

identificant el càrrec

posant els càrrecs del mes de novembre