COM ELS MODELS D’EXPERIÈNCIES PODEN CONTRIBUIR A L’APRENENTATGE SIGNIFICATIU

“Si assumim que aprenem de les experiències, hauríem de ser capaços d’aprendre de les històries que conten experiències” (Jonassen, 2003), per tant, estaríem d’acord sense cap mena de dubte, que els models d’experiències poden contribuir a l’aprenentatge significatiu. Concretament en aquesta PAC, quedarà palesa aquesta afirmació mitjançant, el recull de la meva pròpia història, i per tant de la meva experiència, el recull dels casos de la base de dades KITE, també de les aportacions dels meus companys a la carpeta de “modelant històries”, del material en paper del mòdul 3 i finalment de les aportacions dels companys a la carpeta “Recursos_projectes” i “Sobre_Web_2.0” del fòrum.

Jonassen , parla de l’RBC (raonament basat en casos), com el mitjà que permet a les persones, analitzar les seves històries per tal d’entendre allò que saben. Diu que l’RBC

“és un mètode d’intel·ligència artificial per a presentar els coneixements de les persones. L’RBC sosté que els coneixements s’emmagatzemen en la memòria en forma d’històries (Schank, 1990). Quan es troben amb una situació nova, les persones l’analitzen i intenten recuperar una situació que hagin experimentat i que s’assembli a la situació actual. A banda de la informació sobre la situació, també recuperem el que vam aprendre d’aquella situació. Els problemes nous es resolen trobant casos semblants del passat i aplicant les lliçons d’aquella experiència en aquest nou cas”. Així doncs, podem considerar que es poden produir canvis conceptuals en els estudiants com a conseqüència de construir models sobre les experiències d’altres persones, és a dir, recollint històries sobre les experiències dels altres. Quan es fa un treball de recollir, indexar i recopilar històries, els estudiants també estant construint models a partir de les experiències d’altres persones, i com que aquestes experiències són diferents, representen perspectives i creences múltiples. Aquesta diversitat de creences, és la que els permet canviar els models conceptuals sobre el món, afavorint un aprenentatge significatiu, fruit de la seva pròpia experiència.

D’altra banda, és important considerar que el Raonament Basat en Casos és un instrument que ens pot ajudar a solucionar nous problemes basant-se en les solucions de problemes anteriors. Pel que fa a l’educació, el coneixement d’experiències o activitats prèvies dels altres, poden servir de molta utilitat per resoldre noves situacions, projectes o problemes. És com si, mitjançant l ’imitació del comportament o la manera de fer d'una persona experta en alguna temàtica, els altres, poguessin resoldre problemes similars alhora de desenvolupar la seva pròpia experiència.

Vull remarcar també que, el fet d’haver de respondre a aquesta pregunta, m’ha fet veure l ’importància, com a professional de l’educació, de trobar i seleccionar casos similars a totes aquelles experiències que volem solucionar o portar a terme i que ens poden ajudar considerablement. Les bases de dades de casos basat en models d’experiències, ens han de permetre millorar la nostra tasca diària com a mestres, aportant recursos didàctics, idees, eines de treball, possibles dificultats davant la tasca, tipus d’activitats,,, en definitiva, ens ha de permetre anar més segurs perquè altres ja han desenvolupat, per exemple un projecte, i n’han fet una reflexió i valoració. Nosaltres ens aprofitem de l’experiència d’altres professionals, de la mateixa manera que els altres ho podem fer de la nostra.

Pel que fa a la base de dades KITE de la Universitat de Missouri, Colúmbia (http://kite.missouri.edu), he de dir que , després de barallar-m’hi durant dos dies i la meva dificultat per l’ idioma, mica en mica m’he anat ubicant i entenen la seva estructura. Un cop assolit aquesta primera fase de desconcert, m’he adonat que està ben organitzada per temes i el seu ús no és tant complicat com em semblava al començament. Tot i així m’ha costat trobar un projecte que, segons la meva opinió, es familiaritzés amb la meva experiència. Finalment, m’ha cridat l’atenció el cas nº 71131, on uns estudiants de secundària recopilen insectes i aprenen a fer la seva classificació. Utilitzen la càmera digital per a fotografiar els insectes, després digitalitzen les fotografies i, posteriorment, les presenten en un PowerPoint. El mestre, mitjançant les TIC (càmera digital i ordinador), ha afavorit que els seus alumnes aprenguessin recopilar, conèixer i classificar diferents insectes. Està clar que tots han assolit els objectius mitjançant un aprenentatge significatiu, ja que tots han hagut d’elaborar la seva feina cercant informació, observant i estudiant en el propi medi natural amb el suport mínim del professor.

M’ha cridat també l’atenció, la pregunta que li han fet al mestre respecte a l’actitud dels seus alumnes en l’ús de la tecnologia a l’aula. Ell contesta: “ Sembla que els agrada molt i estant molt receptius a l’activitat. En els meus 17 d’experiència professional amb els llibres, veig que és millor fer aquests tipus d’activitats, que estar assegut a la taula amb un llibre al davant”.

Aquesta història, malgrat que l’àrea de continguts no és la mateixa, he de dir que els procés per aconseguir un aprenentatge significatiu ha estat molt similar, tot i tenint en compte les limitacions dels meus alumnes. En tots dos cassos s’ha utilitzat la càmera digital i l’ordinador, els alumnes han experimentat, manipulat i treballat en el context real que demanava l’activitat, tots han mostrat una actituds molt receptiva i engrescadora i el més important, en tots dos casos s’ha produït un verdader aprenentatge significatiu.

Heu aprés dels casos compartits?

Tal i com ja he esmentat, els models d’històries o casos, tal i com s’exposa al material en paper, apartat 1.3.4, d’aquesta assignatura, poden ser una molt bona manera d’aprendre a partir de l’experiència dels altres. Per això considero que l’activitat de “modelant històries” que ha proposat el consultor, ha estat molt enriquidora i positiva i crec que pels meus companys del fòrum també.

Ha estat difícil triar una història que hagi estat significativa per a mi, ja que la PAC 2.1 ha estat la més triada pels companys. Han estat aportacions molt variades i adreçades a diferents etapes educatives N’hi ha moltes que m’han interessat i que serien molt aplicables a la meva tasca diària, però si n’hagués de destacar una, precisament perquè la considero molt diferent de les altres, és el cas “Autocontrol de procés d’aprenentatge- avaluació mitjançant un Excel”, que ha presentat la Maite Ferrer i Morera. L’activitat pretén ser una mesura d’enriquiment per alumnat amb coeficient intel·lectual alt i una activitat per autocontrolar-se les notes d’avaluació del propi procés d’aprenentatge per la resta del grup. Quan l’alumne és conscient d’allà on falla, sempre ho podrà millorar molt més. L’autoconeixement és la millor manera per l’autosuperació.

El seu cas no té massa a veure amb la tecnologia que utilitza, però m’ha interessat molt, precisament perquè està adreçada per a tots els alumnes, però en especial, per aquells que ratllen la superdotació. Aquests alumnes acostumen ha estar una mica oblidats i pensar activitats que els pugin servir per treure millor rendiment del seu procés d’aprenentatge , em sembla molt encertat.

Ha estat un aprenentatge significatiu?

Ha de pronunciar un sí rotund. La veritat és que quan vaig començar la lectura d’aquesta PAC em va semblar complicada i a primer cop d’ull no vaig entendre massa cosa. En un parell de dies una companya va fer la primera aportació a la carpeta de “Modelant històries” i , sincerament jo que estava atrafegada en el lliurament d’una altra PAC, vaig pensar: “ què és això de “modelant històries”. Ara, després d’haver-ho paït tot plegat, estic contenta d’entendre-ho i sobretot d’haver pogut fer la meva aportació. N’he gaudit molt explicant la meva història, perquè l’he viscuda amb molt interès i ganes. M’atreveixo a dir que he fet un aprenentatge significatiu tant dels meus propis alumnes com del meus companys de l’aula.

Abans de fer aquesta PAC no sabia que existia una base de dades anomenada KITE on es compartien experiències educatives per mitjà de les TIC, no sabia que hi ha altres bases de dades on també es podem compartir experiències, no sabia que compartint aquestes històries es poden produir canvis conceptuals com a conseqüència de construir models sobre les experiències d’altres persones, ...Per això me n’adono que realment l’elaboració d’aquesta PAC m’ha permès, sens dubte, fer un aprenentatge significatiu.